Crònica: Un 18 de desembre a Barcelona
Les Rambles, Barcelona. Són les nou del matí i ens trobem al carrer de Portaferrissa. Primera impressió: una pantalla gegant que reflexa un spot publicitari de Nadal. La cadena d’ulleres Sunglass Hut, és la protagonista d’aquesta campanya. A més, ofereix promocions degut a l’època del any en la qual ens trobem. Seguim avançant.
Entrem a diverses botigues per assabentar-nos de com viuen el Nadal aquests comerços. Allò que no sabem, allò que tothom passa per alt. Tota la feina que hi ha al darrera. Les botigues experimenten un augment de vendes en tots els sentits. Si més no, els últims anys, i degut a la crisi econòmica, els beneficis han estat menors.
“Ho sento, tenim molta feina” és una frase que sentim en repetides ocasions. Molts no ens atenen, altres ens demanen que tornem més tard. La simpatia dels treballadors és escassa. Una dependenta de la coneguda cadena de llenceria, Women’s Secret, ens demana que “cuando salgáis de la tienda, hacedme un favor, agacharos para que el contador que hay en la puerta principal no contabilice vuestra entrada y así, no quedéis registrados como ventas negativas”.
| Policies fent fora a manters |
No ens deixen gravar i alguns diuen que no poden donar informació de l’empresa. Si més no, trobem una noia, dependenta de The Body Shop, que ens explica la seva experiència. És el seu segon dia de treball. Tot i que només l’han contractat com a reforç durant aquestes festes, mostra la il·lusió amb la que viu aquestes dates tan senyalades. “Fa dos anys que no trobava feina, estic molt contenta, estem venent molt” afirma.
Potser si que és veritat i hi ha gent que viu el Nadal diferent. Potser sempre hem viscut enganyats i la màgia del Nadal es perd a mesura que passen els anys. Potser els ciutadans de Barcelona, han deixat de tenir il·lusió i el mes de desembre s’ha convertit en un mes més del calendari.